dijous, 30 d’abril de 2015

Per a mi no es.

Fer un programa de radio ha estat molt divertit, ha sigut molt estimulant, m'he posat a reflexionar sobre la meua vida amorosa, m'he ho he passat millor impossible però no m'agrada la radio, no treballaria en una radio i m'acabaria tirant dels pels si ho haguera de tornar a fer i no sé per què, por ser per què no sóc una persona amb uns interessos radiofònics o per què jo em veig millor treballant en una empresa amb el meu vestit i sobretot els meus tacons, això no em pot faltar mai, a més, el meu cap treballar més quan em pose a pensar en econòmica, que no dic que no m'haja agradat l'experiència, no esta de més provar coses noves però així ja sé que la radio és que m'apass
ione.

 La radio necessita una planificació posterior a pesar que no es note i per sort o per desgràcia eixe "salero" el tinc per què ho vaig a reconéixer, molts esforços a la radio no he fet... potser per què la veig fàcil i no planteja un repte per a mi i disculpes si algú es sent ofés però és la conclusió que he trobat a la meua experiència que s'ha confirmat hui.

 Hui he tornat a la radio, però una radio de veritat com uns quants centenars de ollents perquè em pogueren fer junt amb el president de l'entitat que represente una entrevista i m'han felicitat públicament per la meua soltura i gràcia al parlar però en veure el treballa que feien no m'ha despertat gens d'interés però també he de dir que l'entrevista ha sigut molt divertida i encantada tornaria a fer un miler d'entrevistes.

Maquinant

Maquinant entre totes les companyes i Nacho hem fet una programa de radio, mijor o pitjor però ho em fet, i no es pot dir que no hu hàgem passat malament, per que treballar plorant de la rissa no és treballar precisament, tot es fa molt més amé i ho em aconseguit gràcies a el nostre dot espontànies i sobretot gràcies a la nostra conductora del programa, Elena que ha fet que les seccions isquen de meravella.

 Marta va parlar del que de veritat l'ix del cor, la musica, Cristina es posar negra amb els progàmetes de televisió i Nacho es va informar sobre els esports però falte jo, puc dir que jo vaig fer el indio tot el programa, em vaig riure i vaig soltar comentaris punxegudes que escoltaven en rialles dels meus companys i la meua secció de l'amor, precisament de l'amor, cosa de la qual no sóc molt experta per que m'he pegat cada cabotada amb els hòmens que fins i tot he aplegat a pensar que el millor seria fer-me estrela de mar, no tindre relacions i ser hermafrodita, però sóc molt dèbil i no em puc resistir als hòmens per aixo vaig comentar moltes de les meues aventures i desventures amoroses per a què no facen el que jo he fet per que a pesar que siga graciós no hu és tant però almenys puc dir que he gaudit i estic gaudint de les meues aventures i desventures i no sols amoroses per que hi ha molt més a part de la carn tendra i el contacte, per això em vaig a fer estrela de mar.

divendres, 24 d’abril de 2015

Si em pose a pensar



Si em pose a pensar, pense en el futur, en el més immediat i no fa falta que em pregunte que faré, si ni tan sols se que faré dema. Si pense en el passat, pot ser que plore per tot el que he canviat en tan sols dos anys, he descobert coses i les coses m'han descobert a mi, amb els descobriments jo mateixa m'he matisat, he crescut i fins i tot crec que he descobert parts de mi que no coneixia.
No vull posar-me melancòlica al recordar el camí que he pres, tan sols vull po
sar-me a recordar d'una manera egoista; Dir a mi mateixa que el camí es llarg i tortuós però sempre molt sorprenent, tan sorprenent com descobrir coses que mai que m'agradarien o que mai aconseguiria com pronunciar almenys decentment aquesta llengua amb tantes "S" i "K" tant mal de cap m'han donat però, a pesar que em faça fàstic, dir-ho enyoraré la seua musicalitat al parlar.

En tan sols dos anys he descobert que escriure es molt senzill però perillós, per què absorbeix i aconseguix relaxar el meu cap tot embotat de ximpleries i que no ha parat de fer el cabra ni un segon, potser això siga una de les coses que més admire de mi mateixa, tindre a vegades el valor de fer el que em done la gana, força que encara pense i molt detingudament d'on ha eixit, però això és una altra historia...

 I si em pose a pensar de veritat, sense fer-me la valenta ni la forta ho veig tot clar, tinc por, tinc por del futur per perdre el que sóc i por del passat de tornar a ser el que era. Doncs que sóc?


 Millor no pensar...

dilluns, 6 d’abril de 2015

hipòtesis

I un dia qualsevol vaig haver de triar un del miler de poemes que va traure el professor per a fer un vídeo narrant-lo, vaig llegir molts per a escollir bé perquè no volia triar un que no m'agradara perquè això fa que el lliges d'una forma desastrosa, és primordial entendre el poema i sobretot sentir-ho duna manera especial, per això vaig fer una busqueda exhaustiva i per desgràcia cap poema em tindria el cor perquè en realitat no sóc una persona tendra i els poemes cursis poden posar-me els pèls de punta però no en el bon sentit, perquè les tripes s'arremolinen i els timpans s'irriten, per això vaig escollir "hipòtesis científica" una poesia crua i directa, sense figures boniques ni embolics lingüístics, expressant l'amor en tot el seua esplendor carnal, molt lluny de les damisel·les en apurs i els cavallers, al contrari, mostra els símptomes de l'amor més bàsic amb un toc reflexiu al final de la poesia per a no deixar en sac rot el narrat abans. Doncs serà que les coses embolicades no m'agraden o que odie amb tot el meu cor les ximpleries boniques de l'amor que molts veuen en els cabells de l'amada o en els seus ulls com llacs.

dijous, 2 d’abril de 2015

L'amor i jo

Per a la meua secció radiofonica vaig a fer un consultori amb una temàtica molt important, molt perillosa i sobretot candent, vaig a parlar de l'estúpid amor i els seus perills, vaig a donar consell i respondre alguns dubtes que sorgissen a la majoria i el vaig a fer jo, precisament jo que fa dos mesos estic soltera després de dos anys amb la mateixa persona, un poc de pràctica que puc tindre però espere que no es confonguen, vaig a desemmascarar a l'estúpid amor que a trencat molts cors i ha fet que les nenes no puguen dormir, menjar o respirar bé, vaig a tirar per terra tots els mites romàntic que ni de lluny són realitat i el dic amb una experiència a l'esquena, el príncep blau és de tot menys blau i les princeses roses amb vestits llargs fa temps que per sort és curtaren les faldes i van com boges besant saps de forma desesperada sense adonar-sen de què les envolta, pobretes nenes amb complex de princeses.

 Tots aquest desvarajust, els ha creat l'amor, que tots s'hi han esforçat en decorar amb flors xocolata i romanticisme quasi mai es dóna en la vida real, deixeu d'imaginar a l'home perfecte que fa bogeries per tu, que t'espera en l'estació i la seua vida es torna en tu intentant baixar la lluna per tu, no això és molt insà i perillós si no estem preparats per a viure una relació d'amor o forçar-la com algunes o alguns histèrics que es tatuen dies senyalats i no et deixen ni per anar al bany, doncs bé, vaig a respondre i a intentar que no suïciden la seua vida amorosa i si almenys he fet pensar a algú em done per satisfeta.

La radio personal.



Les exposicions espontànies de les parts de la radio, la seua historia, els seus treballadors i el seu funcionament intern ens ha preparat per a aventurar-nos a la radio, a la radio tal qual l'escoltem, fent un programa amb diferents seccions i col·laboradors amb musiqueta i anuncis cronometrant-nos per a no malgastar el temps i acabar fent un programa sense peus ni cap en la nostra mig hora de programa, a mi personalment m'agrada la proposta, em va fer que el meu cap començara sense control a pensar i maquinar idees però se perfectament que el treball amb el pas del temps es convertira en una bola pesada que em costara molt de fer a pesar de tindre un temps molt reduït he de pensar en moltes coses com la meua parla desastrosa del valencià, la meua desmesurada espontaneïtat i sobreactivitat que m'imbueix el cos quan em sent estimulada.

 No crec que tot el món estiga igual d'entusiasmat com jo, fins i tot crec que jo mateixa acabaré desinfla'n-me i el vore molt pesat a mesura que passe el temps perquè no tot el món es sent entusiasmat per les activitats radiofòniques o comunicaves perquè per exemple jo no vaig a estudiar res d'això perquè em pareix un jovi o una activitat tediosa per a gent bohèmia o amb un esperit diferent del meu, jo no m'emocione amb poemes ni sonets, i com jo supose que a més gent li passarà el mateix.

dilluns, 9 de març de 2015

Hipótesis cientifica


Jamas pensé que, o simplemente creo que no he sido capaz de darme cuenta, que nuestro cuerpo esa una explosión de cambios que nos afectan de las maneras mas vergonzosas posibles, desde gases olorosos a un enrojecimiento de lo mas encantador y todo por el amor, por ese acercamiento o mirada de la persona que mas te descontrola y de la forma mas estúpida posible.
 Y es que el amor es tan estupido e incomprensible que escapa a nuestro propio control.






video