dilluns, 20 d’octubre de 2014

Aerolinies Sisplau


Per desgracia el nostre país es troba submergit en una profunda crisi econòmica però la nostra magnífica companyia àrea, Aerolinies sisplau, us ofereix el mega low cost perquè pugueu viatjar a un preu insignificant en un avió insignificant.
 Primer videoblog de Laura Gisbert Garcia.

dilluns, 13 d’octubre de 2014

Les metes

Perseguim els somnis o ells ens persegueixen a nosaltres? Hi han persones naturalment destinades a fer o ser d'una manera precisa per a aconseguir el que volen o ells mateixos s'auto elabores madurant i perseguit desesperadament un somni que tenen al cap del qual s'han empecinat. No ho tinc clar perquè jo sempre he tingut el cap tan embotat d'idees i somnis que mai he fixat un objectiu clar, en canvi hi ha gent que te les seues idees tan clares que pareix que les van a disparar i la bala impactara en el punt exacte, però que faig jo amb una pistola que pareix una metralladora sense control ni direcció, tan sols tinc clar que la millor manera de suavitzar la metralladora és amb més idees, escrivint-les totes amb un ordre que tan sols entenc jo. Supose que no sóc l'única persona al món que es perd en si mateixa en el seu petit cap esvalotat i no sap que fer en aquesta situació tan estranya i caòtica perquè l'única idea que se m'acudeix es ficarme un casc i unes muscleres de rugbi per a fer-me lloc a la força i dislumbrar una llum a la fi de l'envestida jo no sóc una persona violenta al contrari del que pareix, solament tinc la brúixola apuntant a cap lloc i això desespera, perquè tot el món no para d'atabalar-me preguntant-me
que vas a fer després, se t'esgota el temps bonica, els falta dir pareixes un poc aclaparada, almenys pose bona cara i un somriure meravellós a pesar que sóc una actriu horrenda. Com estic tan perduda i marejada recomane a tot el món que esta en la meua situació que controlar la respiració és molt important per a no perdre els nervis i sobretot paciència, una paciència eterna per a no manar tot a la merda, i com no m'agrada acabar dient una paraula tan malament sonant, molts besets a tots.

dilluns, 6 d’octubre de 2014

D'ací a ací, anem a viatjar prop.

Per què voleu anar-vos-en lluny o conéixer zones exòtiques quan no sabem ni el que ens envolta tan prop dels nostres nasos; per quina rao no anem a ser nosaltres exotics? Doncs posem-nos les frutetes al cap i a ballar unes jotes valencianes. Podem anar a fer activitats tan prop que no fa falta eixir de la Comunitat valenciana. Sóc conscient que anar a Tombuctú o el Congo no té res a vore amb el viatge i les activitats que jo vaig a proposar però almenys entendreu perfectament a la gent autoctona de la zona encara que no ho garantice del tot, i com ja he dit vaig a defendre els nostres paisatges, la nostra gastronomia i unes activitats per a descarregar adrenalina, per aixo propose anar-nos-en a la Plana d'Utiel-Requena en un recinte amb activitats al aire lliure i contractar certes activitats com barranquisme, rafting, paracaigudisme amb un preu molt assequible i sobretot povar la bona gastronomia i els bonissims vins de la zona on podrem fer visites guiades als cellers amb cates i mostres que alegraran l'eixida amb el dolçor del vi i l'embotit casolà de la majoria de llocs. A més podreu comptar amb una guia turistica les 24 hores del dia, una guia molt bona i molt ben informada, jo mateixa.

Espere que si ix la proposta us agrade, un beset.


dijous, 2 d’octubre de 2014

Uns bons tacons

El blog que tinc i que estrene per primera vegada no ha sigut creat perquè a mi m'haja vingut la inspiració de sobte, sinó que un canvi d'assignatura, molt necessari he de dir, ha fet que m'haja d'obrir un blog propi, però la idea em rondava ja pel cap fa uns quants mesos. Escrivint em sent tan lliure i tan contenta, escrivint em puc riure de tot i de tots d'una manera educada i refinada, inclús de mi mateixa, que he de dir que és el que més m'agrada i també puc exposar de manera lliure el que em ronda pel cap sense censures. 

 El blog creat és per la nova assignatura que tinc i gràcies a déu que la tinc perquè almenys en aquesta no em sent idiota sinó tot el contrari, en una sola proposta del professor, i no sé per què, el meu cap comença a maquinar sense el meu control, tot ple d'idees i a cada moment que em pare a pensar n'acudeixen més. Tan sols espere que aquest fluix d'idees no s'assequen al final de curs, quan estiga desquiciada, cabrejada i el meu cap no done per a més, perquè les idees no s'esgoten, veritat? 

 Ara espere conservar i cuidar el blog com es deu perquè fa temps que volia tindre'n un, però com que sóc novata en aquestes coses no tinc ni idea de com vore més blogs i coses així perquè la tecnologia i jo mai hem tingut una bona relació. Ella m'ignora, sí, fins i tot m'odia i no serà per mi perquè jo la mime, cuide, de vegades l'inculte per la desesperació però confie que acabem almenys tolerant-nos. 

Per acabar el meu primer escrit al blog he de dir que m'apassionen els tacons i espere que us agrade mirar amb mi des de les meues sabates.