divendres, 20 de febrer de 2015

Som idiotes

En les ultimes classes d'Habilitats hem preparat totes les nostres conferències, i jo també per si no haveu llegit els meus últims escrits... Jo vaig ser una de les primeres a exposar, la segona per a ser més exacta i estava nerviosa i per estrany que puga paréixer els nervis que vaig veure al principi en la meua companya em van tranquil·litzar perquè ella també estava nerviosa, era normal estar nerviosa i més quan la pobra inaugurava les exposicions però quan ella anava a fer-ho pitjor, jo em preocupava perquè, Déu meu, jo no parlava tan bé, no pareixeria tan seriosa ni tan segura i supose que els passaria el mateix a les meues companyes posteriors.

 Totes van exposar molt bé i amb els seus estils però totes estaven molt nervioses al principi i per estrany que puga paréixer em va fer gràcia veure-les nervioses i fora de si, però també m'entendria i volia ajudar-les a totes. Em va fer gracia perquè em sentia important al pensar que es posaven nervioses per mi, pensarien que jo o la meua opinió serien importants.

Es podria dir que em vaig sentir important perquè em veuen cada dia i fent bogeries es van posar nervioses amb la meua presencia i la de la resta de companys i per descomptat jo també em vaig posar nerviosa amb el meu hiperactivisme natural amb les mans.

 Tots ens posem nerviosos quan hem de donar un discurs o una conferència davant de poc o molta gent ens posem nerviosos, pot ser pel to formal que hem de posar, per la preparació que hem de fer, per la por a no agradar al public o simplement perquè som idiotes.

dijous, 19 de febrer de 2015

Negres, alts, elegants i preciosos

Tots tenim algun amulet o fetitxisme que ens dóna una estranya sensació de seguretat falta, si pensem, tots hem tingut, tenim qualsevol chisme, figureta o roba a la qual tenim predilecció i confiem la nostra sort "si em pose aquests calcetins m'eixirà bé" "que no se m'oblide la figureta per a l'examen!" En realitat no et donen gens de sort i ho dic perquè tinc moltíssimes coses a les quals confie la meua sort.

 L'ultima vegada que vaig confiar la meua sort van ser als meus tacons nous, perquè adore els tacons i les sabates en general... Però aquests me'ls va regalar una persona molt especial per a mi i francament són preciosos, discrets i elegants, per això me'ls vaig posar per a la meua conferencia.


Me'ls vaig posar tota plena de nervis i amb les mans tembloroses, era conscient que havia practicat molt i m'havia esforçat amb tots els passos que havia de completar per a terminar la meua conferencia i a mes em sentia segura amb el meu text i el meu power point perquè els havia fet bé i amb el meu estil però és inevitable sentir-se nerviós davant del public per escàs que siga, sabia que podia pifiarla en qualsevol moment però em vaig autoconvercer que tenia els meus tacons i que el faria bé, molt bé, per això vaig començar a parlar i la primera paraula que em va eixir per la boca a ser en Castella i no va tindre sentit "Vaig a hablar de com parlar en public" moltes gràcies tacons. No put estar enfadada amb ells, me'ls posaré altra vegada perquè són preciosos.

La meua conferència

Com una artista, em vaig sentir com una artista amb els meus tacons, la meua roba... Tot, ho vaig preparar tot, la meua veu, la pronunciació pudenta que tinc i les meues pifiades lèxiques per a fer una conferència digna i sense adormir a les marmotes.

 Per a fer una conferència cal tenir en compte moltíssimes coses, preparar el text, el power point, la presentació... I pensar en tot el que havia de fer em posava tremendament nerviosa i insegura, per això vaig descartar la idea de fer una conferència que jo entenc com a estàndard, lineal i monòtona, així és que vaig donar-li el meu toc personal amb eixa espurna estranya que tinc al parlar i no afrontar el contingut d'una manera seriosa i estricta sinó amb consells que de veritat crec que recordarà millor el public, tot eixint-me una mica del guió preparat.

 Sóc conscient que puc semblar nerviosa inclús una mica hiperactiva quan parle en public o a qualsevol persona per això vaig fer un auto control internet atant-me a mi mateixa les mans i les cames, els tics verbals nerviosos i sobretot les paraules castellanes que s'apoderen de la meua ment en casos d'alerta màxima però vaig gaudir de l'experiència moltíssim, tant com si fóra una artista de veritat.