dilluns, 6 d’abril de 2015

hipòtesis

I un dia qualsevol vaig haver de triar un del miler de poemes que va traure el professor per a fer un vídeo narrant-lo, vaig llegir molts per a escollir bé perquè no volia triar un que no m'agradara perquè això fa que el lliges d'una forma desastrosa, és primordial entendre el poema i sobretot sentir-ho duna manera especial, per això vaig fer una busqueda exhaustiva i per desgràcia cap poema em tindria el cor perquè en realitat no sóc una persona tendra i els poemes cursis poden posar-me els pèls de punta però no en el bon sentit, perquè les tripes s'arremolinen i els timpans s'irriten, per això vaig escollir "hipòtesis científica" una poesia crua i directa, sense figures boniques ni embolics lingüístics, expressant l'amor en tot el seua esplendor carnal, molt lluny de les damisel·les en apurs i els cavallers, al contrari, mostra els símptomes de l'amor més bàsic amb un toc reflexiu al final de la poesia per a no deixar en sac rot el narrat abans. Doncs serà que les coses embolicades no m'agraden o que odie amb tot el meu cor les ximpleries boniques de l'amor que molts veuen en els cabells de l'amada o en els seus ulls com llacs.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada