divendres, 24 d’abril de 2015

Si em pose a pensar



Si em pose a pensar, pense en el futur, en el més immediat i no fa falta que em pregunte que faré, si ni tan sols se que faré dema. Si pense en el passat, pot ser que plore per tot el que he canviat en tan sols dos anys, he descobert coses i les coses m'han descobert a mi, amb els descobriments jo mateixa m'he matisat, he crescut i fins i tot crec que he descobert parts de mi que no coneixia.
No vull posar-me melancòlica al recordar el camí que he pres, tan sols vull po
sar-me a recordar d'una manera egoista; Dir a mi mateixa que el camí es llarg i tortuós però sempre molt sorprenent, tan sorprenent com descobrir coses que mai que m'agradarien o que mai aconseguiria com pronunciar almenys decentment aquesta llengua amb tantes "S" i "K" tant mal de cap m'han donat però, a pesar que em faça fàstic, dir-ho enyoraré la seua musicalitat al parlar.

En tan sols dos anys he descobert que escriure es molt senzill però perillós, per què absorbeix i aconseguix relaxar el meu cap tot embotat de ximpleries i que no ha parat de fer el cabra ni un segon, potser això siga una de les coses que més admire de mi mateixa, tindre a vegades el valor de fer el que em done la gana, força que encara pense i molt detingudament d'on ha eixit, però això és una altra historia...

 I si em pose a pensar de veritat, sense fer-me la valenta ni la forta ho veig tot clar, tinc por, tinc por del futur per perdre el que sóc i por del passat de tornar a ser el que era. Doncs que sóc?


 Millor no pensar...

1 comentari: